Co in'emna da barat rinforza l'attaschadadad naziunala

Durant l’emprima emna da barat naziunala èn s’inscuntrads 2500 scolaras e scolars da differentas regiuns linguisticas. Ultra da quai han las moderaturas da las novitads da SRF e RTS barattà lur plaz da lavur. Il sigl sur ils cunfins linguistics renda visibla la diversitad en Svizra e promova a medem temp la solidaritad.

L’ediziun principala da la Tagesschau, il signet usità va sur il monitur. Al pult da moderaziun beneventa ina nova fatscha. E la moderatura discurra franzos. Sbaglià l’emettur? Na, suenter il bainvegni discurra Fanny Zürcher tudestg. La moderatura da las novitads da la Svizra franzosa preschenta cun scharm ed esprit franzos las lingias grossas dal di. E las expressiuns ed ils nums franzos sco «Macron» pronunzia ella sa chapescha cun levezza natirala. A medem temp beneventa Andrea Vetsch per franzos il public da l’emissiun da novitads 19h30 da RTS.

Fanny Zürcher da RTS e Andrea Vetsch da SRF barattà lur plaz da lavur.

Il barat da las moderaturas ha gì lieu il november en il rom da l’emprima emna da barat naziunala. Durant quella èn 2500 scolaras e scolars da l’entira Svizra viagiads sur ils cunfins linguistics ed han participà a differentas activitads. L’emna da barat è vegnida organisada da Movetia, l’agentura naziunala per il barat e la mobilitad. La SRG SSR è sa participada sco partenaria da medias. La finamira: render visibla la plurilinguitad e la diversitad, promover la solidaritad.

«
La diversitad en Svizra è ina ritgezza che nus duessan trair a niz. I na va betg mo per la lingua: la diversitad sa mussa er en il savoir-vivre.»
Fanny Zürcher la moderatura da RTS
S’approfundar en in mund divers, ma tuttina famigliar

Il sigl sur il foss da la rösti n’è betg stà dal tut simpel per la moderatura da RTS Fanny Zürcher: «Natiralmain ston ins bandunar la zona da confort. Cura che jau sun viagiada a Turitg, sun jau schont ma dumandada in pau pertge che jau haja ditg gea a quest barat.» Malgrà las resalvas: la dunna da 33 onns ha tut las abilitads necessarias. Ella è creschida si en la citad bilingua da Bienna: cun in bab biling ed ina mamma dal Giura è Fanny Zürcher disada da sa mover en tuttas duas linguas. «La diversitad en Svizra è ina ritgezza che nus duessan trair a niz. I na va betg mo per la lingua: la diversitad sa mussa er en il savoir-vivre.» Per sia saira da barat è Fanny Zürcher sa preparada cun premura. Ils dis avant ha ella prendì part da las sedutas da redacziun, è sa barattada cun sia collega Andrea Vetsch ed è sa famigliarisada cun la tecnica e la moda da lavurar da SRF. «Las producentas ed ils producents determineschan pli fitg il decurs da la Tagesschau. Tar nus han las moderaturas ed ils moderaturs dapli libertads da concepir l’emissiun.»

Tgi da las moderaturas e dals moderaturs da la Tagesschau da SRF che giaja a Genevra, n’è betg stà cler uschè svelt. Andrea Vetsch ha la finala acceptà la sfida: «Jau sun vegnida beneventada fitg cordialmain. Igl è propi stà sco da sfundrar en in mund divers, ma famigliar.» A Genevra haja ella per exempel dumandà suenter la via. «Ins di ‹vous›, na dat betg uschè svelt dal ti in a l’auter sco per exempel a Turitg. Ina fina differenza sco quai ch’i dat baininquala tranter las regiuns linguisticas.» Il studio da RTS saja fantastic, di la moderatura: «El è grond ed arius, ins sa mova durant l’emissiun. Ina giada stat ins en pe, in’autra giada discurr’ins a la maisa cun giasts.» Betg mo las moderaturas n’han barattà ils plazs per l’emissiun, mabain er ils teams da la Chasa federala. Fanny Zürcher ha manà en la Tagesschau in’intervista cun ses collega Pierre Nebel che ha commentà la demissiun da Balthasar Glättli cun gronds gests, insatge plitost nunusità per la Svizra tudestga. È quai il courant normal tar RTS? Gea, di Fanny Zürcher: «Nus exprimin tut cun in zichel dapli temperament, per uschè da dir in pau sco ina show da la saira. SRF percunter è per nus in pau steri e fitg structurà.»

Ina chaschun per schlargiar l’orizont

Las scolaras ed ils scolars da las passa 100 classas che han participà al barat linguistic./SRF

Da questa diversitad descritta da las moderaturas possian ins profitar, di Kathrin Müller, pledadra da medias da Movetia. «Ella permetta da schlargiar l’orizont – e quai entaifer noss agen pitschen pajais.» Las scolaras ed ils scolars da las passa 100 classas che han participà al barat linguistic han pudì schlargiar lur orizont per exempel durant excursiuns, lavuratoris, visitas u activitads virtualas.

«
In barat linguistic promova pliras cumpetenzas.»
Kathrin Müller, pledadra da medias da Movetia.

Sch’ils uffants vegnan en contact cun scolaras e scolars d’ina autra regiun gia sin il stgalim primar, n’emprendan els betg mo d’enconuscher la lingua, mabain era las differenzas culturalas: la scola, la plazza da pausa, las activitads da temp liber. Talas experientschas sajan preziusas, di Kathrin Müller. «In barat linguistic promova pliras cumpetenzas: l’abilitad da communitgar e la cumpetenza interculturala ed el rinforza a medem temp la conscienza da sasez dals uffants.» Sch’i reusseschia ad els da surmuntar las barrieras linguisticas, sajan las scolaras ed ils scolars mintgamai fitg loschs. Il barat na saja ultra da quai betg mo prezius per las scolaras ed ils scolars, mabain era per las persunas d’instrucziun, di la pledadra da medias. «Ellas emprendan d’enconuscher collegas e l’instrucziun da linguas estras survegn ina nova dinamica.» Sch’ins saja avert per quai, possian questas experientschas metter en moviment process che mainian la finala ad innovaziuns.

Image

La cussegliera federala Elisabeth Baume-Schneider en ses pled d’avertura.

Il potenzial da la plurilinguitad aveva tematisà era la cussegliera federala Elisabeth Baume-Schneider en ses pled d’avertura da l’emna da barat. Ins possia tuttavia anc trair a niz pli fitg quest potenzial. «Igl è adina stentus da laschar il mintgadi davos sai per s’approfundar en in’autra lingua, per ir a l’ester, bandunar la zona da confort. Grazia che vus faschais quai», ha ella ditg sa drizzond directamain a las scolaras ed als scolars. Emprender d’enconuscher umans che abiteschan 100 kilometers lunsch davent, emprender da chapir, acceptar ed appreziar la diversitad, quai saja in emprim pass a dapli avertadad vers il mund.

 «Belle initiative, merci»

Enavos tar Fanny Zürcher en la Tagesschau. A la fin da l’emissiun ha ella engrazià a ses scolast da tudestg – ella speria ch’el saja in zichel losch dad ella. Ultra da quai ha ella animà las aspectaturas ed ils aspectaturs da guardar l’ina u l’autra giada 19h30. Er Andrea Vetsch ha concludì l’emissiun 19h30 cun pleds cordials. La redacziun ha silsuenter avert ina buttiglia vin alv. «Per RTS èsi stà in fitg bel signal: La‹gronda› Svizra tudestga viagia a Genevra e moderescha l’emissiun. E ristga da discurrer franzos», di Andrea Vetsch. Cun quest pass para la moderatura d’avair conquistà immediat ils cors da bleras persunas. Sin viadi da Genevra a Turitg haja ella survegnì e-mails entusiastics: «Ça représente totallement notre pays qui s’entend, partage et ce fait plaisir aussi des différences d’allocution des deux côtés de la Sarine. Belle initiative, merci.»

Daniela Huwyler, schaner 2024

Tadlai qua l’emissiun Doppelpunkt da SRF 1 davart barats linguistics

Ulteriuras infurmaziuns davart l’emna da barat

Project Dialog – discutar senza barrieras linguisticas

Sin ina plattafurma digitala da la SRG SSR pon las Svizras ed ils Svizzers sa barattar en lur lingua davart temas naziunals. In program da translaziun spezial surmunta ils cunfins linguistics. Uschia hai gia dà la pussaivladad da discutar per exempel davart temas sco «Il luf en Svizra» u davart las elecziuns.

Commentari

Resuns senza remischun

En lavuratoris avain nus dumandà suenter tge che scolar:as da scolas professiunalas giavischan da la SRG SSR.

Il servetsch supplementar che collia ils umans cun la vita

Crimis cun suttitels – quai signifitga per umans senza udida d'esser ina part da la societad. Perquai sajan las stentas da la SRG SSR en questa direcziun fitg impurtantas, di la Federaziun svizra dals surds.

Il «dialog» svizzer: far punts sur ils cunfins linguistics

«Einverstanden, aber...» e «d'accord, mais...» : per l'emprima giada pon Turgovian:as e Genevrin:as debattar ensemen en lur atgna lingua. Il forum online «dialog» da la SRG SSR fa ina punt sur il foss da la rösti. Ina clav per dapli chapientscha vicendaivla ed identitad communabla.