Reporter dad SRF fa ina donaziun da cellas-tschep – e la camera filmescha

Il format digital «rec.» tematisescha tabus. Per exempel la malsogna endometriosa, situaziuns inacceptablas en la psichiatria u terapias da conversiun dispitaivlas per omosexuals. Ultra da quai dattan las reportras ed ils reporters er invistas en lur viadi fitg persunal.  

Il reporter Christoph Muggler è gia dapi passa trais uras en il letg da l’ospital ed ins vesa ch’el ha plaunsieu avunda. Ses sang cula tras ina canula en ina maschina che filtrescha las cellas-tschep. Il tractament dura anc duas uras. Il pli gugent interrumpess el la procedura, ma i va per bler. Insanua sin quest mund spetga la retschavidra u il retschavider exact sin questas cellas che culan uschè nunditg plaun or da ses corp. La finala vegn l’assistenta da tgira sperasvi ed augmenta in pau la flussiun. Ussa duessi ir pli svelt.  

rec. : «Lebensrettende Stammzellen – Wie ich zum Spender wurde»

Avant set onns è l’anteriur student Christoph Muggler s’inscrit tar la Crusch Cotschna en il register da donaturas e donaturs da cellas-tschep dal sang: «Jau hai pensà da far uschia insatge dal bun e che fa senn: nagina gronda chaussa per mai ed in effect positiv per umans cun ina greva malsogna dal sang.» 

Ma el saja alura tuttina stà surprais, cura ch’il telefon haja scalinà durant sias vacanzas ed igl haja gì num ch’ins dovria uss exact sias cellas-tschep dal sang. Quai è stà l’avust 2022. Il settember ha el gì da far in test medical, l’entschatta d’october è il sang vegnì filtrà. Per el, en il fratemp redactur da sport tar SRF e videoschurnalist versà, èsi stà cler ch’el veglia filmar quest mument. Uschia ha el proponì il tema a la redacziun da «rec.». Là è el fruntà sin ureglias avertas cun ses giavisch da realisar in rapport d’experientscha persunal. Ed uschia han las aspectaturas ed ils aspectaturs pudì accumpagnar el en l’ospital universitar e guardar co ch’el ha fatg il test medical, co ch’el ha dà mintga di squittas a sasez e co ch’è sa splegada la procedura da tschintg uras per filtrar las cellas-tschep or dal sang.  

Suenter la publicaziun da la reportascha èn s’inscrittas tar la Crusch Cotschna marcantamain dapli persunas che vulan far ina donaziun da cellas-tschep dal sang.

«rec.» stat per «record». Il format exista dapi dus onns ed è s’etablì en curt temp. El vegn publitgà sin il chanal da Youtube dad «SRF Dok» e preschentà er en la televisiun, per exempel sin il plaz d’emissiun da «Reporter». La gruppa en mira primara èn persunas tranter 25 e 35 onns. Impurtant è er il barat cun il public da Youtube. Da mintga sequenza fa part ina glista da dumondas e respostas frequentas e suenter mintga reportascha vegn emessa in’ediziun da «rec.» che tematisescha ils resuns e las reacziuns da la community.

En il cas da la reportascha davart la donaziun da cellas-tschep dal sang èn bunamain tut ils resuns stads positivs. Ed ella ha gì in effect secundar legraivel: suenter la publicaziun da la reportascha èn s’inscrittas tar la Crusch Cotschna marcantamain dapli persunas che vulan far ina donaziun da cellas-tschep dal sang.

«Nus vulain tractar temas cuntravers, dar in’invista en munds da viver nunenconuschents ed era scuvrir cundiziuns inacceptablas», di Ilona Stämpfli, producenta dal format. Per discussiuns en la communitad han per exempel procurà las reportaschas davart ils stgelladers per la libertad u davart teorias conspirativas che fan gronds donns ad umans cun ina malsogna psichica. Era la reportascha davart umans ch’èn sa decidids conscientamain per ina vita senza uffants ha dà bler da discutar. 

«
las reportras ed ils reporters prendan posiziun, mussan lur fatscha e s’exponan uschia fitg ferm.»
Ilona Stämpfli, producenta «rec.»

Quant problematic èsi d’exponer las reportras ed ils reporters a talas experientschas al cunfin? Ilona Stämpfli: «Per nus n’èn quai betg experientschas al cunfin. Ma la producziun sco tala pretenda effectivamain bler da las reportras e dals reporters. Els viagian sulets cun la camera e filmeschan sasezs e tut quai che capita. Els prendan posiziun, mussan lur fatscha e s’exponan uschia fitg ferm. Duas producentas cusseglian e sustegnan perquai las reportras ed ils reporters durant la producziun e la discussiun suandanta.» 

En paucs pleds:

Il format da reportaschas «rec.» attira surtut l’interess dal public giuven: var 60 pertschient da las aspectaturas e dals aspectaturs han main che 35 onns. Las fin ussa var 90 sequenzas e las discussiuns suandantas èn vegnidas cliccadas gia passa quatter milliuns giadas. Da chattar èn quellas sin il chanal da Youtube da «SRF Dok» e sin Play SRF
Las reportaschas vegnan chargiadas sin il chanal da Youtube mintgamai il mardi a las 17.00, a partir dal matg il glindesdi a las 17.00. 
Il format «rec.» vegn emess era la sonda a las 18.20 sin SRF zwei e la mesemna a las 21.00 sin SRF1 sin il plaz d’emissiun da «Reporter».  

Daniela Huwyler, zercladur 2023

«Hard Life»: in'egliada nunfiltrada sin la societad e davos sias culissas

Grazia a la cooperaziun da la SRG SSR cun autras chasas da medias europeicas pon ins guardar gratuitamain films e serias da l'Europa era sin la plattafurma da streaming Play Suisse da la SRG SSR. Uschia ha il public en Svizra la pussaivladad da suandar istorgias da tut il mund – senza barrieras linguisticas.

Co din ins «kuscheln» per rumantsch?

Las Rumantschas ed ils Rumantschs: per che lur lingua vivia e survivia, s'inventan ellas ed els adina puspè da nov. RTR gioga ina rolla impurtanta en quest svilup. Uschia instruescha Livio Chistell, il moderatur da RTR e «tiktoker» rumantsch. E la linguista da RTR creescha novs pleds per la lingua periclitada – per exempel per il term tudestg «Klimakleber».

«Grazia a la preschientscha mediala daventa il ballape da dunnas era commerzialmain pli impurtant»

Il plaschair è grond: suenter l'Engalterra il 2022 vegn il campiunadi europeic da ballape da dunnas il 2025 en Svizra.