Pertge che la critica litterara na perda betg sia relevanza

La critica litterara en il dialog cun las ovras – ma era cun il public. Quai è dapi 30 onns l’incumbensa dal «Literaturclub» sin SRF. Dispitar davart litteratura è per la moderatura Nicola Steiner ina part essenziala da la relevanza che la litteratura ha fin oz: «Igl è impurtant da chapir che la litteratura po vegnir legida da maniera fitg differenta.» 

«Segir essas Vus tuttas e tuts qua pervi da la buna litteratura», di Nicola Steiner vers il public en la sala plaina da la Sihlcity a Turitg. Ella ri. In surrir va tras il local, tut las egliadas èn drizzadas sin l’um sper Nicola Steiner: Campino. Leader da la band da punk Die Toten Hosen. El è quella saira giast en il «Literaturclub» e vegn a discutar cun Steiner e cun il criticher Philipp Tingler e la criticra Elke Heidenreich davart ina selecziun da cudeschs.

Image

Campino, frontman da  Toten Hosen

Punk e litteratura unids live sin ina tribuna. Pon ins circumscriver uschia il «Literaturclub»? Durant ses 33 onns d’existenza èsi adina puspè reussì a l’emissiun d’avischinar cuntrasts sin la medema autezza. Il «Literaturclub» dat vita a la lectura. Ils giasts e la runda da criticras e critichers sa dispitan plain passiun sin tribuna, interrumpan in l’auter durant il discurs, reciteschan plain ardur lur passaschas preferidas. En il center da mintga drama stat in cudesch.

33 onns «Literaturclub» – in sguard enavos
Il «Literaturclub» è ina da las pli veglias emissiuns da litteratura en il territori da lingua tudestga. In’emissiun da nischa durant la primetime ch’è sa mantegnida excellentamain sur tut quests onns. Il public è restà fidaivel al format. Co sa lascha quai declerar che gist in’emissiun davart cudeschs survegn en la televisiun in plaz durant las meglras uras? E tge impurtanza ha il «Literaturclub» atgnamain per la vendita da cudeschs e per las auturas ed ils auturs?

«
Il ‹Literaturclub› sa distingua surtut tras il fatg ch’el na suonda betg tschorvamain il mainstream usità dals feuilletons.»
Medienwoche

In sguard enavos. Cura ch’il «Literaturclub» vegn fundà il 1990, ha la critica litterara gist chattà ina nova furma en il radio. Ils formats perdan in pau il caracter da feuilleton, sa focusseschan pli e pli sin dialogs e talkshows, sin discurs cuntravers cun auturs e criticras, cun expertas e laics. Cumenzà ha il «Literaturclub» cun Charles Clerc e fin oz è el vegnì accumpagnà da tut en tut otg moderaturas e moderaturs, tranter auter da persunalitads sco Elke Heidenreich (1993 fin 1994) e Daniel Cohn-Bendit (1994 fin 2003). Il 2012 accentuescha la Medienwoche ch’il success da l’emissiun n’haja betg il davos da far cun la selecziun dals cudeschs: «Il ‹Literaturclub› sa distingua surtut tras il fatg ch’el na suonda betg tschorvamain il mainstream usità dals feuilletons.» Nagin gener n’è memia trivial per il «Literaturclub», nagin memia cuntravers u pretensius. Ils critichers, ils giasts e la moderatura ston sa laschar en sin mintga cudesch. «Insatgi pudess era proponer ina giada Jojo Moyes», di Nicola Steiner, dal 2014 fin il 2023 moderatura dal «Literaturclub». «Il sulet motiv pertge che nus n’avain anc mai discurrì sur d’in cudesch da questa autura, è il fatg che las criticras ed ils giasts portan lur cudeschs preferids en l’emissiun e nagin n’ha fin oz proponì in da Moyes.»

Pli cuntraversa ch’è la discussiun e meglra ch’è la vendita
Campino tegna en ses mauns in cudesch satigl. Entamez marchescha in cedel da notizias ina passascha. Anc mai n’haja el legì in tal cudesch, di el. I sa tracta dal cudesch Gentleman über Bord da Herbert Clyde-Lewis, cumparì il 1937 e translatà quest onn per l’emprima giada en tudestg.

Extract dal «Literaturclub» – Herbert Clyde Lewis: «Gentleman über Bord»

I na capita betg savens che tut las participantas e tut ils participants èn dal medem avis davart in cudesch. Las ovras vegnan crititgadas: ina giada vegnan ellas ludadas a tschiel e l’autra giada splimadas en la medema discussiun. Tge influenza che quai ha sin il commerzi da cudeschs, gliez sa Regine Frei. Ella è autura e librarista tar Stauffacher a Berna, la pli gronda libraria en Svizra. «Pli baud eri existenzial per nus da guardar il ‹Literaturclub›, uschespert ch’ina nova ediziun era cumparida», di ella. «Da quel temp na savevan nus gea betg ordavant tge titels che vegnian preschentads. Oz vegn publitgada ina glista en l’internet.»

Cura che Frei ha cumenzà il 1987 tar Stauffacher, ha ella cumprà sia emprima atgna televisiun – per pudair guardar Das Literarische Quartett sin ZDF. «La glieud vegniva l’auter di cun cedels tar nus en butia», sa regorda ella. «Sin quels aveva ella nudà ils cudeschs ch’eran vegnids preschentads. I valeva la devisa first come, first serve. Tgi che n’era betg svelt avunda stueva spetgar sin la proxima furniziun.»

«
Surtut las discussiuns cuntraversas chattan in bun eco tar la clientella.»
Regine Frei, autura e librarista tar Stauffacher a Berna

Cun l’internet è sa midà bler. La glieud emposta ils cudeschs en l’internet, la vendita en la butia n’è betg pli uschè impurtanta. Frei sesa a la maisa da cuschina da sia abitaziun en il quartier Länggass a Berna. Las paraids èn cuvertas cun curunas da cudeschs che tanschan fin al palantschieu sura, en in chantun sper la fanestra dorma in giat.

Cura che la glista da cudeschs dal «Literaturclub» è online, empustain nus da mintga cudesch intgins exemplars per la butia. Quant bain che quels sa vendan alura propi, dependa da la tematica e co che l’ovra vegn discutada. «Surtut las discussiuns cuntraversas chattan in bun eco tar la clientella», di Frei. «La glieud vul sa far in’atgna opiniun e cumpra perquai il cudesch.» Il cudesch Lieblingstochter da Sarah Jollien-Fardel ch’è vegnì discutà en l’emissiun dals 7 da mars 2023, saja per exempel strusch sa vendì, malgrà che la critica saja stada fitg positiva. Quai haja probablamain da far cun il «terribel tema» dal roman, manegia Frei: in bab che bastuna sia figlia e tirannisescha sia famiglia en in vitg muntagnard vallesan, ils vischins guardan davent. Tut auter èsi percunter ì cun il cudesch da Christian Haller Sich lichtende Nebel. In’emna suenter l’emissiun n’era l’ovra betg pli furnibla. Quai vul dir ch’ella era vendida ora tar tut ils furniturs.

Quai vala era per autras medias, accentuescha Frei: «Ina giada ha il ‹Magazin› dal ‹Tages-Anzeiger› scrit in commentari fitg curt davart in cudesch cun il titel Die blauen und die grauen Tage – quai era propi mo gist ina colonna a l’ur da la gasetta. Ma ils proxims dis è ina clienta suenter l’autra vegnida cun quest cedelin or da la gasetta e vuleva il cudesch.»

«
È creschì en general il basegn da survegnir tips e laschar metter las chaussas en in context.»
Nina Kunz, schurnalista ed autura dal «Magazin»

Formats litterars gidan las consumentas ed ils consuments
Mintg’onn cumparan sin la fiera da cudeschs svizra passa 12’000 titels novs. Quai na rinforza betg mo la concurrenza tranter las auturas ed ils auturs, mabain surdumonda per part era las consumentas ed ils consuments. «Tenor mias observaziuns», di la schurnalista dal «Magazin» ed autura Nina Kunz, ch’è gia stada giast en il «Literaturclub», «è creschì en general il basegn da survegnir tips e laschar metter las chaussas en in context. Questa impressiun hai jau almain, cura che jau publitgesch mintgamai tips da cudeschs sin Instagram. Alura ma scriva la glieud: ‹Cool – quai vi jau leger.›»

Il cudesch da Nina Kunz, cumparì il 2021, Ich denk, ich denk zu viel, ina collecziun da sias columnas scrittas surtut durant il temp da corona per il «Magazin», è stà durant in onn e mez sin la glista dals bestsellers svizzers. Il success dal cudesch saja d’engraziar surtut a las librarias ed a las recumandaziuns a bucca. «Las librarias èn anc adina fitg impurtantas per in cudesch», di ella. «Nua è el plazzà? En in lieu bain visibel? Talas chaussas. Jau hai era udì savens ch’ina librarista per exempel ha legì il cudesch, regalà el suenter a sia sora per l’anniversari e quella ha emprestà el al vischin – ed uschia vinavant.»

Ina giada, sa regorda Regine Frei, saja ina librarista stada envidada sco giast en il «Literaturclub». Il cudesch preschentà dad ella saja però stà ils dis suenter exaust dapertut. Nagin dals furniturs usitads n’aveva el en ses magasin, er autras librarias na sajan betg stadas bunas d’empustar insanua in’ediziun da l’ovra. «Insacura avain nus alura scuvert», raquinta Frei, «che questa dunna aveva cumprà tut ils exemplars disponibels dal cudesch per sia atgna libraria ed aveva uschia creà in monopol per sasezza.»

Perspectivas cuntrarias sco gudogn
Suenter ina stgars’ura sin la tribuna en la sala da la Sihlcity ves’ins co che las fatschas da las persunas participadas èn chaliradas da las discussiuns animadas. Ins po quasi udir co ch’il public retegna il flad, cura che Elke Heidenreich di davart il roman Young Mungo da Douglas Stuart: «Jau crai ch’igl è in bun cudesch, ma jau na sun betg stada buna da leger el.» Il cudesch saja «in’orgia da violenza». Nicola Steiner dat dal chau, era per ella haja l’autur descrit memia savens tge «fin» ch’il protagonist saja. Philipp Tingler dat tranteren: «Ma jau sun era fitg in fin!»

Nicola Steiner: «Jau citass gugent anc ina frasa pref–»

Tingler l’interrumpa: «Na, nus na cumenzain ussa betg a prele–»

Steiner intervegn energicamain: «Ina frasa preferida, ina: ‹Sein Haar glänzte wie zu Zuckerwatte–›»

Tingler: «Ussa vegn quai schon puspè!»

I suondan exclamaziuns simultanas da tut las persunas participadas, ina confusiun da vuschs nunchapibla. Nicola Steiner para d’avair avunda e lascha mitschar in «Jahaa!». Il public ri levet. Mo Campino, da professiun punk e rocker, sesa en tutta calma sin sia sutga. L’atmosfera sumeglia per in curt mument quella en in’arena dals Romans.

«Cura ch’ins legia, accordesch’ins ils agens munds da viver e las reacziuns», manegia Steiner. I saja perquai impurtant d’envidar critichers e giasts che sa cumpletteschian ed hajan «magari era perspectivas cuntrarias».

«Jau taidlel fitg gugent co che autras persunas raquintan da lur experientschas da leger e descrivan tge associaziuns ch’in text ha sveglià», di Nina Kunz. «Jau legel il feuilleton – sco emprim adina las recensiuns da cudeschs –, jau guard il ‹Literaturclub›, taidlel podcasts sco Literary Friction … Litteratura è in sectur, en il qual ins n’ha mai finì d’emprender.»

«
Es gab im Irak nichts Gefährlicheres, als zu lesen. Und über Literatur zu reden hat viel mit Freiheit zu tun.»
Usama Al Shahmani, il scriptur svizzer-iracais e criticher dal «Literaturclub»

A chaschun dal giubileum da 30 onns da l’emissiun ils 6 d’october 2020 ha Nicola Steiner dumandà il scriptur svizzer-iracais e criticher dal «Literaturclub» Usama Al Shahmani, pertge che leger e sa dispitar davart la lectura saja ina chaussa uschè atemporala-:«En l’Irac n’era nagut uschè privlus sco leger. Leger e scriver, quai era exclus durant la dictatura.… In club litterar – u discurrer davart litteratura – ha da far bler cun libertad. E sch’ins n’ha betg la libertad, na pon ins betg discurrer davart litteratura.»

Leger sco experientscha corporala
Sin tribuna è l’atmosfera sa schluccada, Nicola Steiner ri e di ch’in aspectatur haja scrit ad ella ch’ella interrumpia memia pauc ils critichers. Philipp Tingler auza il maun e cloma: «Quai sun jau stà, jau hai scrit quai a tai!» Rir, lura il segn da la manadra da producziun. Applaus.

A la dumonda tge che la litteratura muntia per ella, respunda Nicola Steiner pli tard en tun pensiv: «Nus duessan discurrer anc dapli davart l’estetica e la forza da la lingua en las ovras, davart aspects estetics.» Tscherts cudeschs commovan ins uschè fitg cun lur lingua che la lectura daventa in’experientscha corporala. Sco exempel numna Steiner il roman Blutbuch da Kim de l’Horizon, in «cudesch relevant per la societad che cutizza numerus temas». Cun leger quel daventia la lectura tras e tras in’experientscha fisica. «Las finezzas en la vita pon ins emprender sur la lingua. La litteratura è er ina furma d’experimentar sasez cun agid da la lingua.»

 

Noemi Harnickell, zercladur 2023

Do it yourself cun cuntegns e datas da la SRG SSR

Da datas meteorologicas fin a texts en tut ils tschintg idioms – in stgazi per nerds da datas.

Agid digital per tatta e tat

Durant ils Hackdays da la SRG SSR lavuran hacker:as di e notg vi dal svilup da trics tecnics. 2023 e tranter auter resultà in accumpagnader online per senior:as.

SRF (RTS/RSI) tranter ils top 20 che porschan ina plivalur per la societad

La Rega, la Spitex e la Pro Senectute occupan ils emprims plazs en la rangaziun da las interpresas ed organisaziuns che prestan servetschs a favur dal bainstar public. S'engaschar per la societad è in trend, declera Timo Meynhardt da la HSG che edescha l'Atlas dal bainstar public.