Enconuschientschas per tuts e tuttas: Co che RTS fa ina punt tranter la scienza e la societad

La plattafurma digitala«RTS Découverte» respunda a dumondas d’uffants e da creschids a moda scientificamain fundada e porscha material didactic per persunas d’instrucziun. «Sco medium public avain nus l’incumbensa da promover la savida svizra», di la producenta Tania Chytil. A medem temp saja sia lezia da svegliar l’interess dal public per la scienza.

Pertge è il sulegl mellen? Pon ins refar in tattoo ch’è vegnì eliminà cun in laser? E co nascha la ravgia? Igl èn dumondas sco quellas ch’occupan las utilisadras ed ils utilisaders da la plattafurma digitala da caracter popular «RTS Découverte». Dapi 16 onns infurmescha la plattafurma davart numerus temas da las domenas scienza, economia, geografia u cultura. Sin «RTS Découverte» pon utilisad:ras da mintga vegliadetgna far ina dumonda urgenta. Las dumondas vegnan suenter respundidas da spezialist:as – indirectamain dat la plattafurma pia a mintga persuna la pussaivladad da far dumondas a scienzia:das da la Svizra franzosa davart in tema specific.

«
Sco medium dal dretg public stuain nus promover la savida svizra.»
Tania Chytil, schurnalista e producenta da «RTS Découverte»

Medemamain porscha la pagina-web blers cuntegns per persunas d’instrucziun e lur scolar:as. Els èn ordinads tenor ils stgalims da scola, ils temas e las finamiras dal Plan d’instrucziun da la Svizra franzosa (Plan d’étude romand, PER). «RTS Découverte» n’è dentant betg mo ina funtauna d’aur per enconuschientschas da tuttas sorts. Il format da RTS s’engascha ultra da quai per las cumpetenzas da s’infurmar e porscha numerus workshops per las scolas. «Sco medium dal dretg public avain nus l’incumbensa da promover la savida svizra e da svegliar a medem temp l’interess dals umans e dals uffants per quests numerus secturs da perscrutaziun», di Tania Chytil, schurnalista e producenta da «RTS Découverte».

Image

Tania Chytil maina in workshop per la furmaziun mediala en ina stanza da scola.

Maletg: «RTS Découverte»

La savida en la vaidrina

Per intermediar savida collavurescha RTS cun las universitads e las scolas autas da la Svizra franzosa. Ina collavuraziun profitabla per tut:tas: las universitads e las scolas autas survegnan ina vaidrina per lur lavur ed il public da RTS survegn in access privilegià a la savida. L’archeologa Martine Piguet, che lavura en il labor per archeologia preistorica ed antropologia da l’Universitad da Genevra, è ina da las scienzia:das ch’èn regularmain preschent:as sin «RTS Découverte».Dapi insaquants onns s’engascha ella per render la scienza pli populara ed uschia chapaivla per tut:tas. Ella organisescha workshops en scolas e tegna referats per classas da la scola primara.

Image

Martine Piguet, archeologa en il labor per archeologia preistorica ed antropologia da l’Universitad da Genevra.

Maletg: Martine Piguet

Piguet è dal medem parairi sco la producenta: ch’i saja il duair d’ina instituziun finanziada dal maun public d’infurmar il public davart ils resultats da perscrutaziun actuals. «En pli pussibilitescha la popularisaziun da la scienza dad eliminar tscherts mitus e clischés persistents e derasads.» Ch’i saja la responsabladad dal:as perscrutad:ras da curreger tals mitus – quai vala tenor Piguet tant pli, perquai ch’i dettia ina dumonda publica en quest reguard.

Dapi cura purtain nus chalzers? La resposta datti en il video explicativ.

Render accessibla la savida al public n’è dentant betg simpel. Martine Piguet explitgescha: «Popularisar pretenda ch’ins è precis e concis. Per las perscrutadras ed ils perscrutaders è quai in’incumbensa cumplexa, perquai ch’ins tema da perder las nianzas.»

«
L’IA na po betg remplazzar scienzia:das sch’i va per acquistar la savida da basa.»
Martine Piguet, archeologa a l'Universitad da Genevra

Il svilup da l’intelligenza artifiziala e dals servetschs sco ChatGPT influenzescha dentant actualmain il giavisch da survegnir infurmaziuns scientificas da caracter popular. Martine Piguet constatescha ch’igl arrivan main dumondas tar «RTS Découverte».Tuttina na considerescha ella l’IA betg sco concurrenza – mabain sco instrument supplementar. L’IA possia gidar tar la lavur cun datas. «Concernent il material da basa sa dentant mo in archeolog u in’archeologa definir in object chattà en la terra», di Martine Piguet. La savida da basa vegnia acquistada da scienzia:das. «Pir suenter ch’ella vegn intermediada, per exempel cun publitgar in artitgel scientific, po in’IA l’utilisar.»

Agid per persunas d’instrucziun e per scolar:as

Per che la savida disponibla possia vegnir intermediada uschè bain sco pussaivel a persunas d’instrucziun ed a scolar:as, s’engascha «RTS Découverte» en ina cooperaziun cun la Conferenza dals directurs da l’educaziun interchantunala da la Svizra franzosa e dal Tessin (CIIP). «Nus consultain la CIIP mintgamai, per che nus schurnalist:as possian resguardar uschè bain sco pussaivel ils basegns da las persunas d’instrucziun», explitgescha la producenta Tania Chytil.

«
Il material pussibilitescha d’involver las scolaras ed ils scolars en in tema.»
Jacqueline Zürcher, magistra da franzos a la scola secundara da Tramelan (BE)

La magistra da franzos Jacqueline Zürcher, ch’instruescha a la scola secundara da Tramelan (BE), ha scuvert «RTS Découverte» casualmain. Ella è stada surstada d’udir remartgas rassisticas sin la plazza da scola ed ha vulì discutar il tema durant las lecziuns. A la retschertga da material per l’instrucziun respectiv en l’internet ha ella chattà la plattafurma. Oz dovra Jacqueline Zürcher regularmain la plattafurma, surtut per promover las capacitads interdisciplinaras da las scolaras e dals scolars e per tractar temas socials. Per exempel la libertad d’opiniun: sias scolaras e ses scolars han guardà videos ed empruvà da chattar arguments per u cunter la libertad d’opiniun. Uschia hajan els remartgà ch’els han atgnamain in’opiniun differenziada dal tema e sajan suenter stads capabels d’argumentar e da far valair posiziuns main extremas. «Il material pussibilitescha d’involver las scolaras ed ils scolars en in tema», di Jacqueline Zürcher. La magistra appreziescha ch’ella po far diever dals videos ch’èn da chattar sin «RTS Découverte». «Quai facilitescha a mias scolaras ed a mes scolars la lavur. El:las èn anc giuv:nas ed inqual:as han anc fadia da leger.»

Image

Ella dovra la plattafurma regularmain per l’instrucziun: Jacqueline Zürcher, magistra da franzos a la scola secundara da Tramelan (BE).

Maletg: Jacqueline Zürcher

Cumpetenza da s’infurmar vivida: il radio en stanza da scola

Cun formats sco «Y’a pas école?» u cun il Prix RTS Littérature Ado s’engascha «RTS Découverte» per la furmaziun mediala dals pli pitschens. RTS collavurescha era durant la Semaine des médias à l’école e porscha durant l’entir onn ils workshops «C’est la classe». In team da schurnalist:as visita las classas da scola en la Svizra franzosa e producescha cun ils uffants in’emissiun da radio. Qua emprendan els per exempel da discurrer en in microfon e da far in’intervista.

Cun dar als uffants il pled pussibilitescha il format «C’est la classe» era da prender la tema dal contact cun autras generaziuns. Ils uffants discurran durant in’ura cun creschids e raquintan da lur realitad, lur vista dal mund e da lur moda da s’occupar da temas sco la discriminaziun u il divorzi.

Image

«C’est la classe» l’onn 2022 sin visita a Cressy, Genevra.

Maletg: «RTS Découverte»

«Questa scolaziun pratica intermediescha ina cumpetenza mediala», explitgescha Tania Chytil. «Sco medium public avain nus il cletg da betg mo pudair porscher la teoria, mabain er e surtut la pratica. Ed il uffants emprendan bler pli spert, sch’els pon far insatge.»

Lucie Donzé, october 2024

Commentari

«Nus faschain program cun uffants per uffants»

Reportaschas d'uffants e novitads per la stanza da scola cuntanschan era blers uffants che vegnan strusch en contact cun novitads ed ellas promovan lur cumpetenza da medias.

Il proxim nivel per ils «tscharvels da Twitter»: la cumpetenza mediala fa scola

Pensar a moda critica empè da sa laschar inundar da contribuziuns da las medias socialas: la SRG SSR s'engascha per la cumpetenza mediala en las scolas. Ensemen cun l'Associaziun svizra da medias e la ZHAW ha ella envidà a l'emprima conferenza davart quest tema. La finamira: furnir a las persunas d'instrucziun meds d'agid per ch'ellas possian mussar a las scolaras ed als scolars co utilisar las medias a moda critica.

Il post da mediaziun respunda adina – cuntrari a YouTube & co.

Il post da mediaziun è in dals instruments che distingua la SRG SSR da Google, TikTok u Meta. Tgi che ha l'impressiun ch'in rapport saja stà malgist u fauss, po reclamar e survegn en mintga cas ina resposta. La lavur da las mediaturas e dals mediaturs n'è betg adina simpla, ma ella è impurtanta per la qualitad da las medias ed uschia era per la democrazia.