Il proxim nivel per ils «tscharvels da Twitter»: la cumpetenza mediala fa scola

Pensar a moda critica empè da sa laschar inundar da contribuziuns da las medias socialas: la SRG SSR s’engascha per la cumpetenza mediala en las scolas. Ensemen cun l’Associaziun svizra da medias e la ZHAW ha ella envidà a l’emprima conferenza davart quest tema. La finamira: furnir a las persunas d’instrucziun meds d’agid per ch’ellas possian mussar a las scolaras ed als scolars co utilisar las medias a moda critica.

La giuventetgna s’infurmescha ozendi via il telefonin – leger la gasetta e guardar las novitads è passà: «Las novitads consumesch jau a moda passiva. Jau na tschertg betg las pli novas novitads, mabain ma lasch inundar dad ellas», di per exempel Laurin Borter che ha 18 onns. Ad ina discussiun da podium a chaschun da l’emprima conferenza naziunala per cumpetenza mediala ha il gimnasiast da Baden raquintà ensemen cun trais ulteriur:as scolar:as davart ses consum da novitads. L’occurrenza ha gì lieu il november a Winterthur ed è vegnida organisada da la SRG SSR, da l’Associaziun svizra da medias e la Scola auta turitgaisa per scienzas applitgadas. Sch’el na chapeschia betg insatge, possia el anc adina consultar «MrWissen2go», raquinta Laurin Borter. Manegià è il schurnalist dal ZDF Mirko Drotschmann che declera sin Youtube a moda chapibla temas politics e socials. «Mintgatant sun jau led d’avair insatgi che metta temas cumplexs sco il conflict en il Proxim Orient en in context bain chapibel», agiunta il gimnasiast.

La conscienza è qua, ma …

A la conferenza èn sa participadas var 70 persunas d’instrucziun da gimnasis, da scolas medias spezialisadas e da scolas professiunalas spezialisadas. En il center è stà il barat cun schurnalist:as e represchentant:as da las medias.

Ina da las participantas è stada Jeanine Surber, scolasta d’istorgia a la Scola chantunala da Baden. Sias scolaras e ses scolars sajan bain conscients ch’i dettia fake news e che la qualitad da las novitads da tschertas chasas da medias saja pli auta che quella dad autras. «Ma en il mintgadi sa laschan ils giuvenils tuttina pli gugent inundar da las contribuziuns sin chanals sco Tiktok ed Instagram», ha ella raquintà. Sia collega scolasta Ofrah Hill da la Scola professiunala da Liestal observa ch’ils fake news sveglian surtut emoziuns ed en consequenza bler odi. «Dacurt ha ina scolara mussà a mai in video schoccant d’ina persuna stgavazzada. La scolara era spaventada.» Ensemen hajan ellas verifitgà la funtauna e constatà ch’il material illustrativ saja vegnì prendì or dal context: fake news. I saja perquai impurtant da sensibilisar ils giuvenils adina puspè per ils cuntegns. «Mo en la discussiun pon ins metter en dumonda criticamain modas da pensar cementadas. E las buccadinas da novitads pon vegnir messas en in context suandabel», ha ditg Ofrah Hill.

Fake news sco privel per la democrazia

Las participantas ed ils participants da la conferenza han discutà davart differents instruments e davart purschidas che gidan d’examinar e da meglierar la cumpetenza mediala da las scolaras e dals scolars. Per exempel il Newstest creà dacurt: cun questa autovalitaziun online pon tuttas e tuts testar lur atgna cumpetenza mediala. Ultra da quai hai dà numerus inputs. Gist per ina democrazia saja quai elementar da tractar a moda precauta las novitads e las medias, ha per exempel ditg Henriette Engbersen da la SRG SSR.

Sco anteriura correspundenta per la Gronda Britannia saja ella spezialmain sensibilisada per fake news: «Dal temp da corona ha la novitad fatg la runda ch’il coronavirus vegnia derasà sur las antennas d’emissiun. Effectivamain han persunas cumenzà a demolir antennas d’emissiun.» In’analisa critica da questa novitad n’haja betg gì lieu. «Fake news èn ina gronda sfida e pon daventar in privel per la democrazia e la stabilitad d’in pajais. Las chasas da medias han en quest reguard blera savida ch’ellas pon dar vinavant.»

L’ambient da las novitads saja daventà pli cumplex, ha era constatà Guido Keel da l’Institut per medias applitgadas IAM. I saja perquai pli difficil da s’orientar, gist era per giuvenils. El appreziescha che tut las acturas ed ils acturs da las chasas da medias e da las scolas professiunalas spezialisadas èn s’inscuntrads a la conferenza ed han mess a disposiziun lur cumpetenzas: «La SRG SSR ha la savida pratica e nus sco scola professiunala spezialisada avain l’access scientific.»
Las scolaras ed ils scolars dad oz sajan las electuras ed ils electurs da damaun, ha ditg Keel. E per sa far in’opiniun democratica stoppian ins era s’infurmar a moda independenta e cumpetenta: «I ma stat fitg a cor da porscher sustegn a las persunas d’instrucziun per ch’ellas possian intermediar in consum da medias critic e differenzià.»

La proxima conferenza per la cumpetenza mediala vegn ad avair lieu la primavaira 2025.

Daniela Huwyler, november 2023